Per protestar, per celebrar, com a homenatge, com a símptoma de suport… en els últims anys el format de “flashmob” s’ha posat de moda i s’utilitza per materialitzar accions col·lectives que persegueixen un mateix objectiu.
Què és el flashmob?
Com la seva pròpia paraula indica, es tracta d’una acció organitzada, col·lectiva, que es realitza en un lloc públic i durant un breu espai de temps.
La seva convocatòria se sol realitzar a través de les xarxes socials o els mitjans telemàtics. Aquestes comunicacions solen començar amb un missatge en què una persona informa del dia i l’hora a la qual es realitzarà l’acció. El seu contingut es pot donar a conèixer uns minuts abans al mateix lloc escollit o en un punt proper, si és que s’ha citat la gent en aquell lloc per arribar-hi en grup. Tot i que també s’ha donat el cas en què els participants sabien per endavant el contingut i han tingut temps per preparar-lo.
Origen del flashmob
Segons els investigadors, el fenomen del flashmob va començar amb la publicació del llibre “The Next Social Revolution”, de Howard Rheingold, l’any 2002. En aquest llibre, l’autor predia que la gent usaria les tecnologies de comunicació per a la seva autoorganització. Aquesta idea va portar Rob Zazueta, de San Francisco, a crear la pàgina web Flocksmart.com on es van començar a planejar reunions dels qui es coneixen com a “mobbers”. Trobades de les quals va sorgir el primer flashmob, encara que sense gaire èxit. Va ser a Manhattan, el 3 de juny de l’any 2003. El va convocar Bill Wasik, editor de la revista Harper’s Magazine, i va resultar ser un fracàs perquè algú va filtrar informació sobre el que passaria abans que succeís.
Poc després, el 17 de juny de 2003, Nova York va ser l’escenari del primer flashmob que es va arribar a executar. El va tornar a convocar Wasik. Per evitar els problemes del primer intent, l’organitzador es va reunir, pocs minuts abans de l’arrencada, amb els participants en quatre zones properes. Allà els va informar sobre el que farien. Aquesta acció va comptar amb la participació de cent persones que van pujar a la novena planta d’uns grans magatzems, on es van assentar al voltant de la que anomenaven “La Catifa d’Amor”.
Tipologia de flashmob
Actualment i a causa de l’ampli ús que es realitza d’aquesta tècnica, existeixen diferents vocables per designar les diferents accions. Les més freqüents són: smartmobs, absurdmobs, freezemobs, els kissmobs, la dance flashmob i els falsos flashmobs.
Així, per exemple, s’anomena smartmobs els que tenen un objectiu social o polític. Exemples d’això van ser els moviments de la Primavera Àrab o el moviment 15-M.
Es cataloguen com a absurdmobs aquelles accions que persegueixen envair l’ordre social amb gestos absurds realitzats de forma col·lectiva. El primer es va realitzar a Barcelona l’any 2006 i va consistir en un grup de 25 persones xutant llaunes d’un conegut refresc a la plaça del Born. Els freezemobs són accions en què els participants es queden immobilitzats durant uns segons, com si fossin estàtues. I, com es pot suposar, els kissmobs són activitats en què les persones, de forma instantània, es besen.
La dance flashmob és una de les intervencions més populars. En ella, a l’inici d’una música, totes les persones ballen una coreografia prèviament acordada. Un dels més populars es va realitzar l’abril de 2010 com a tribut a Michael Jackson. I no va ser l’únic, ja que un any abans se n’havia realitzat un de similar a les Filipines.
Finalment, els falsos flashmobs són els que es realitzen en accions promocionals. És a dir, aquí ballarins i artistes simulen un flashmob tradicional incloent productes de la marca que l’organitza. Entre les campanyes publicitàries realitzades simulant aquesta tècnica es troben les d’

Ikea a Madrid per anunciar el seu nou catàleg o el de la companyia KLM a l’aeroport de Màlaga, que va comptar amb els integrants de la Companyia de dansa Paco Rabanne.
Flashmob per recaptar
El flashmob, a més, ha estat utilitzat per recaptar fons. La més recent ha passat a Espanya, on l’Hospital de la Paz de Madrid va guanyar el concurs Pink Glove Dance 2013. Per fer-ho, els organitzadors van mobilitzar treballadors, amics i simpatitzants que van interpretar un tema musical utilitzant globus i guants roses per conscienciar sobre el càncer de mama. Les seves més de tretze milions de visites els van portar a aconseguir el primer premi de la versió europea de l’esdeveniment que havia posat en marxa l’Hospital Medline dels Estats Units. Aquests fons finançaran investigacions sobre aquest tipus de càncer.
Per últim us deixem un bonic Flashmob de Carne Cruda 2.0 en unes oficines de l’atur, una bonica forma d’afrontar una crua realitat.
